Nou bloc

http://jordiarrufat.blogspot.com

B'slama

El passat ja ha fugit, lo que ha de venir és absent però el present et
pertany.

Els ulls no serveixen de res a un cervell cec.

Proverbis àrab anònim, equivalents al "Live as if you were going to die
tomorrow, learn as if you were going to live forever" de Mohatmmas Gandhi.
Filosofia oriental al cap i a la fi.

Avui, segon dia de Ramadan de 2007, dos anys i mig desprès d'haver-lo obert des d'un búnquer de la capital d'Algèria dono per tancat aquest bloc des del meu cau tortosí.

En cas que decideixi obrir un altre bloc, ho faria saber des d'aquest mateix bloc. De moment, la marxa, sembla que definitiva i irreversible, del nord d'Àfrica per part meua desprès de 3 anys em fa plantejar el sentit de continuar escribint.

No és per a mi una tornada fàcil, 3 anys és molt de temps i l'emprenta es queda ben grabada, a més, ja vaig penjar en aquest bloc que diu un proverbi àrab sobre els estrangers que s'estan periodes llargs a Dar El Arab.

El que va començar per a mi com una espècie de quadern de bitàcora reduït al meu grup d'amics de la facultat on contava com era la vida en un país en pseudo guerra civil, va passar a ser un observatori polític, social i cultural vist amb ulls d'ebrenc (mossàrab?) del nord d'Àfrica, primer d'Algèria, desprès del Marroc amb tocs d'atenció cap a Tunisia, el Sàhara Occidental i fins i tot algo vaig arribar a escriure de la desconeguda Mauritània.

No voldria tancar la paradeta sense donar unes breus pinzellades dels darrers esdeveniments.

Algèria demostra, tal com vaig dir en el seu moment, que reuneix tots els requisits essencials per convertir-se en la Xina del continent africà, proximitat a Europa, població més ben formada que a la majoria de països del voltant, mediterrani nord exclòs, i gran quantitat de recursos naturals, tot i que això és també un dels seus principals "handicaps". No tenir en consideració Algèria en un context macroeconòmic com l'actual per continuar passant la mà per l'esquena al M6 i la seua política imperialista al Sàhara Occidental té conseqüències en forma de contractes milionaris que queden rescindits d'un dia per l'altre.

Primer toc d'atenció.

Segon toc d'atenció, el mateix braç energètic armat d'Algèria, Sonatrach, ha après moltes coses del seu aliat estratègic, Russia, que s'ha avançat a Espanya prenent posicions a Algèria en un context de desconfiança entre Algèria i el seu aliat tradicional, França. Tots sabem com la gasten els russos mitjançant el seu braç energètic armat, Gazprom. Ara els algerians s'han tret el complexe de "morito bueno" i han tret les dents amb la possibilitat d'adquirir bona part del capital d'una empresa energètica espanyola. El colonialisme, senyors, s'ha acabat, almenys en el sentit nord-sud.

Principal handicap d'Algèria? Doncs que tal com vaig preveure jo en el seu moment, la política de reconciliació nacional amb els islamistes no podia portar res de bo. I avui Algèria és un país més insegur que al 2005 quan hi vaig viure jo, amb els atemptats a gran escala presents de nou al carrer, ja no signats pel Meca Cola del GIA sino per la Coca Cola del terrorisme internacional, Al Qaeda que ha sapigut fer una OPA encertada a les bombolles que encara quedaven de l'anterior marca nacional. Mals dies per endevant li queden encara a Algèria en aquest sentit. Mentre no es treguin de sobre la imatge negra del terrorisme continuarà sent vist com una república datilera on no és segur del tot invertir-hi ni anar-hi, ni per fer negocis ni per fer turisme, fora del búnker d'Alger. Això no treu que els algerians puguin sortir abans a per nosaltres que nosaltres a per ells!

I pel que fa al Marroc el resultat obtingut en les passades eleccions legislatives, en les que tothom s'esperava un triomf acaparador dels islamistes del PJD però on finalment han guanyat "els de tota la vida" no fa més que confirmar que al Marroc tot està lligat i ben lligat i que continuarà durant molt de temps "Open for bussiness". I això que hi havien observadors internacionals i tot el que feia falta.
Però de res serveixen els observadors internacionals si la apatia està generalitzada, si el vot de descontentament es troba en nuclis urbans però la població no té facilitats per a votar (necessitat de registrar-se prèviament com als Estats Units) mentre que al Marroc rural la compra de voluntats és molt més fàcil, subtil i difícil de veure per a un observador internacional recent arribat al Marroc des de Canada, Japó o fins i tot Namibia.

El rei està allí, ell sap el que és el millor per al seu poble, per a què preocupar-se i voler-se posar en política? Quines idees que tenen els occidentals....

Lamentable, caldrà llegir l'informe dels observadors internacionals, alguns d'ells han remarcat irregularitats, podrem accedir a n'ell d'aquí una setmana o així.

Amb un escenari polític ultracontrolat a 30 anys vista, mitjana de vida que li queda a l'actual rei,el Marroc continua caminant doncs cap a la prosperitat en termes de PIB per càpita. Lamentablement no veig jo que s'estigui avançant (gaire) en el tema de l'educació, fonamental en el desenvolupament del país, ni en el repartiment de la riquesa. Les diferències entre classes corren el risc d'agreujar-se al país del sol ponent i això generarà tensions i conflictes que a la llarga hauran de ser reprimits per la força ja que la tradicional via d'escapatòria de l'emigració a l'exterior cada cop està més limitada (Sarkozys i cia.). Si M6 i el "Mahzem" entorn del rei, sabran fer front a aquest escenari o decidiran d'una volta per totes fer profitar a tota la població del miracle econòmic marroquí és algo que també queda per veure.

Ara si, aquí s'acaba el meu bloc. I ara si el puc signar sense anònims ni turbants.

Jordi Arrufat i Agramunt, dit Al Turtusi al Jadid.
Turtuxa, matinada del dissabte 15 de setembre de 2007, 3 de Ramadan de 1428, Hegira.

Ifni: Mirall de les relacions hispanomarroquines

Els meus dies al Marroc van arribant a la seva fi i són molt els records que m'hi enduré però també són moltes les coses que m'hauria agradat fer o veure i finalment no ho hauré pogut fer.

Un dels viatges que tenia previst fer des de feia temps, des de que vaig arribar al Marroc, era a l'antiga colònia espanyola d'Ifni.

Algú sap que Espanya tenia una colònia al nord d'Àfrica que es deia Ifni?

I que aquesta colònia, que en època espanyola es coneixia també com a Santa Cruz del Mar Pequeña ara es coneix com a Sidi Ifni?

I que, tot i que el territori era espanyol des de meitats del segle XIX, Espanya no va fer efectiva l'ocupació del territori fins als anys 30 del segle XX? I què s'hi va estar fins al 1969 (Uns 10 anys més del que s'hi va estar al protectorat marroquí del nord)?

I què Franco va mantenir una guerra de 9 mesos contra el Marroc, mantenint-la EN SECRET de cara a la opinió pública, per tal de preservar les ambicions d'annexió per part del Marroc, a finals dels anys 50?

Anar a Sidi Ifni no és un viatge per veure camells, dunes, mercats tradicionals o medines.

Tampoc és un viatge fàcil, l'enclau d'Ifni, que avui en dia no té molt més de 3000 habitants, es troba a 3 hores amb cotxe d'Agadir, 8 hores de Marrakeix, 11 hores de Casablanca i 15 hores des de la zona de l'Estret de Gibraltar (Tanger, Tetuan i Ceuta).

I tampoc es pot esperar un trobar un allotjament d'alta qualitat, sent el millor hotel de la ciutat el senzill però pintoresc hotel "Suerte Loca" que encara guarda el seu aire espanyol des d'aquells dies on els militars espanyols es passejaven amb els seus vestits de gala per Ifni i bebien Soberano a les terrasses de les seues avingudes.

L'enclau no ofereix, a part d'una de les millors platjes del Marroc per contemplar i fotografiar (però no precisament per a banyar-se), absolutament res d'especialment interessant per fer o per veure.

Per què no s'hi pot banyar un a les platjes d'Ifni? Doncs perquè si no fos prou el fet que Ifni està situada en oceà Atlàntic amb una aigua molt freda i molt bruta d'algues i altres restes de biodiversitat marina a més a més l'antic enclau d'Ifni també sofreix la calitja sahariana sobre les seves costes. O sigui els aires calents del Sahara, que es troba a només 30 km d'Ifni, a l'altra part de les muntanyes, es troben amb els aires freds de l'Atlàntic i al juxtaposar-se es condensen formant una calitja que impossibilita l'accés dels rajos solars a sobre Sidi Ifni i els seus voltants invitant poc a banyar-se en ple mes d'agost.

Llavors per què hi va un a Sidi Ifni? Què té d'atractiu l'indret?

Doncs a l'igual que el viatge que vaig fer al Sàhara Occidental, a Ifni s'hi va per sentir la petjada de la història, ni més ni menys. M'havia llegit ja el Médico de Ifni, de Javier Reverté, no és un gran llibre, n'he llegit de molts millors de temàtica magrebina, però em va servir per despertar-me l'interès per aquest indret, que, ni gaudeix del coneixement que es té de l'antic protectorat del nord degut a la seua proximitat amb Ceuta, Melilla i la península, ni tampoc gaudeix del coneixement que es té del Sàhara Occidental, degut a les circumstàncies de caire polític per tots conegudes.

Ifni és, diguem-ho clarament, un territori abandonat i oblidat, tant pel govern marroquí actual, com pels seus antics ocupants, que tenen encara el títul de possessió de l'antic consulat espanyol i posen totes les trabes possibles a tots aquells que volen comprar l'edifici en estat de semiruïnes

Passejar-se per Sidi Ifni a agost de 2007 és com passejar-se per una ciutat fantasma, que mostra els seus antics records d'època dorada, amb els seus llustrosos edificis militars, ara reconvertits en edificis funcionarials marroquins. És preguntar-se, per segon cop (desprès de la visita al Sàhara Occidental) que dimonis havia perdut Espanya a n'aquella part del món, si valia la pena tant de sacrifici en vides humanes i si tenia sentit mantenir un territori tan aïllat de la península ibèrica amb comunicacions terrestres impossibles amb el Sàhara Occidental (cap al sud hi havia una llengüa de terra francesa) i marítimes (degut al fort onatge de l'Atlàntic i la no existència d'un port de gran calat).


Passejar-se per Sidi Ifni també suposa recordar que Espanya no sempre ha sigut "indivisible", intenteu trobar antics mapes espanyols dels anys 60 i veure que l'enclau surt a tots ells.


Finalment passejar-se per Sidi Ifni també serveix per donar-se'n compte, per la vegada número 542, com de nefastes són les dictadures, capaces de portar a terme una guerra, per preservar un tros de terreny, sense declarar-la oficialment, a efectes de no fer enfadar el món àrab i la "tradicional amistad hispanoárabe" a fi i efecte de mantenir assequibles els preus dels combustibles fòssils, donant la culpa de l'assetjament del territori a "las fuerzas comunistas en África" quan qui hi estava al darrera era l'avi de l'M6.

Sidi Ifni, i la seua història, ben bé podrïen ser el mirall del que són avui en dia, les relacions entre Espanya i el Marroc, un "Je t'aime, moi non plus" (T'estimo, jo tampoc). I el futur es una bruma inmensa damunt de l'estret de Gibraltar generada per la corrent càlida del desconeixement que topa amb la corrent freda la història en comú al llarg de 1400 anys.


En fi, que no sé perquè però em sembla que Sidi Ifni només continuarà sent disfrutada, a curt termini, pels gats. Jo, per la meua part, he ben disfrutat del Marroc, d'Algèria i del Maghreb en general.

A posar-se les piles

Durant els anys 90 moltes empreses nord-americanes, benificiant-se del tractat NAFTA, van tancar les seues plantes de produccio per instal.lar-se al nord de Mèxic on els costos de produccio, sobretot els relatius a la mà d'obra, eren molt més baixos.

Es donava el cas paradoxal que algunes empreses es traslladaven només uns centenars de quilometres, des de l'estat de Texas a la regio de Monterrey.

Avui hem sabut que la empresa Delphi, que havia tancat la seua planta de produccio a Cadiz, ha decidit obrir-ne una altra a....Tanger, a 110 km de l'ubicacio de l'antiga planta!

Què fer en aquests casos? Bé, coses del mon d'avui en dia, Andalusia ja és prou madureta com per a voler crear riquesa basant-se amb mà d'obra poc qualificada que fa treballs repetitius, poc importa que el Marroc estigui al costat, Delphi se n'hauria pogut anar també a Rumania o Turquia.

S'ha dedicat Andalusia a remodelar el seu teixit productiu? A atreure inversions a la mida del que es suposa per a una autonomia situada a la vuitena economia mundial? A promoure la societat del coneixement...ui ui ui que perdem lo tren!

Models de consum

Em resulta curiós com cada cop que viatjo del Marroc a Catalunya el xoc cultural em resulta més fort que quan viatjo en el sentit invers, ja he arribat grau d'adaptació (que no integració) massa gran dins les societats nordafricanes, el camí previ a la integració total? Possiblement.

Si algú va passar per la rotonda que hi ha al davant de la "Sucrera" de Tortosa (primera rotonda que es troba al arribar a Tortosa venint de l'Aldea) el divendres 27 pel matí cap a les 10:10 AM molt probablement es va fixar amb un cotxe model Megane que es va "menjar" literalment el codi de circulació entrant a la rotonda sense respectar la prioritat dels que estan dins.

"Ja s'aturaran", vaig pensar jo, pensant que encara estava a Sidi Maarouf de Dalt. No vaig provocar un accident de miracle.

No trobar té a la menta als bars de la Raval de la Llet desprès de dinar o sopar em suposa un bon "handicap", com també m'ho suposa que no hi hagi taxis davant la porta de casa meua disposats a portar-me al centre de la ciutat per poc menys d'un Euro i mig.

També hi ha aspectes positius de tornar a casa per uns dies, retrobar-me amb les orxates, els donuts i, com no, el pernil salat i les baldanes en són uns quants.

Ara bé, lo que no deixa d'impactar-me viatge rera viatge entre el nord i el sud de la Mediterrània és la forta orientació cap al consum individual que hi ha a n'aquesta riba.

No seré jo qui critiqui el capitalisme i tots els valors que li són intrínsecs com l'individualisme, per exemple. Però passar d'un món on la publicitat està orientada al segment alt de la societat i, fora els panells publicitaris de les grans ciutats com Casablanca o Marrakeix, només es troba a mitjans especialitzats (revistes, per exemple) a un altre on la publicitat i l'impuls vers el consum està orientat a totes les capes socials de la població, a tot moment i sobre tot mitjà de comunicació és un efecte que no m'ha deixat de sorprendre.

I tot així, el nord d'Àfrica és una zona del món on el diner, poc o molt es mou, res a veure amb els països que hi ha més al sud del Sàhara on l'impacte deu ser molt més fort.

Recordo el primer viatge que vaig fer a Catalunya des del nord d'Àfrica, va ser a finals de desembre de 2005, sortia de la fosca ciutat d'Alger, buida de gent a partir de les 18h, per a trobar-me de sobte a Barcelona en plena efervescència nadalenca, més que una hora d'avió pareixia que havia viatjat durant una hora de transbordador espacial de la NASA.

També sobta, a més a més de les diferències de "target" de consum entre nord i sud, la diversificació de l'oferta de productes.

Posem per exemple un producte que jo consumeixo molt al Marroc, aigua mineral (prohibídissim allí beure aigua de l'aixeta). Tenim dos productes, l'Aïn Saïss i el Sidi Ali. En format de mig litre i de litre i mig, sempre en botella de plàstic, a més a més els de Sidi Ali també tenen l'aigua mineral amb gas, la Oulmès i la Oulmès Legère. Fora d'aquesta gama no hi ha res més que aigua de l'aixeta purificada, producte que a la Unió Europea està prohibit al consum i que molts turistes europeus que passen pocs dies al Marroc consomeixen sense estar-ne assabentats.
Algú sabria dir la llista d'aigües minerals que hi ha a casa nostra? I casa nostra en el sentit mercantil del terme, o sigui, incloent-hi les aigües minerals que venen des d'altres estats membres de la Unió Europea, com la Evian.

Des de que ens aixequem pel matí rebem constantment senyals que ens inciten a consumir tal producte i no tal altre, i els senyals els rebem tant de forma conscient com inconscient.

La França de Sarkozy

Ens arriben notícies que a l'Estat que hi ha més adalt de la Jonquera s'estan endurint les persecucions contra els "metecs".

Em reafirmo com a republicà a dia d'avui

Sota quina autoritat moral pretenem jutjar els atemptats contra la llibertat d'expressio que es fan a les monarquies tomateres quan nosaltres no acceptem les critiques al cap d'Estat.

Se m'ocorreixen molts adjectius a dir en aquest moment, pero només diré: REPUBLICA JA!

You've got to find what you love

Sé que no tinc perdó per haver deixat tant de temps el bloc aturat, congelat en ple mes de juliol.

Tinc una noticia que transmetre, a finals d'agost deixo el Marroc, el Nord d'Àfrica i me'n torno a l'Ebre. El motiu? Aquells factors que m'encissaven del Maghreb en general, que em retenien aquí, han desaparegut, la vida estava sent rutinària per a mi i sense llum al final del camí.

La decisió ha sigut dura de prendre però el resultat valdrà la pena.

Cadascú ha de trobar a la vida allò que li agrada i a mi, viure al Maghreb en les condicions en qui hi estava vivint, m'ha deixat d'agradar. Principalment perquè els factors externs a mi han canviat Que què m'agrada ara? Avui per avui tornar a Tortosa, demà ja ho veurem. Us deixo un text d'un discurs molt inspirador, del creador d'Apple i Pixar Animation Studios.

Mos veiem prompte!